-La vicepresidenta aposta per “mobilitzar sòl residencial, agilitzar els tràmits, incrementar la col·laboració publicoprivada i proporcionar seguretat jurídica per a fer front al repte de l’accés a la vivenda”
La vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha subratllat que la Generalitat ja ha impulsat prop de 4.800 vivendes de protecció pública en el marc del Pla Viu Comunitat Valenciana. Una xifra que supera les 6.000 vivendes ja que incloure la promoció privada activada d’acord amb el nou marc normatiu establit.
La vicepresidenta ha sigut l’encarregada de clausurar el ‘II Fòrum Inmobilia. Impulsar la vivenda que la Comunitat necessita’, organitzat per Economía Digital juntament amb la Cambra de Comerç de València. Una trobada en la qual s’ha abordat la situació actual del sector immobiliari i de la vivenda en la Comunitat Valenciana, els principals reptes del mercat residencial, com la falta d’oferta de vivenda, l’atracció d’inversió i les dificultats per a desenrotllar noves promocions, i que ha comptat amb la participació de representants institucionals, empreses, promotors i agents del sector.
Camarero ha incidit en el fet que per a fer front a l’actual repte de l’accés a la vivenda “resulta imprescindible generar una major oferta que permeta equilibrar els preus, mobilitzar sòl, aconseguir agilitat en els tràmits, incrementar la col·laboració i proporcionar seguretat jurídica”.
Amb este propòsit el Consell ha posat en marxa el Pla Viu Comunitat Valenciana, mitjançant el qual es pretén impulsar la construcció de 10.000 vivendes de protecció pública durant la present legislatura. En este sentit, Camarero ha posat en relleu que “ja s’han adherit 320 municipis” al programa, al mateix temps que ha manifestat “la convicció que la col·laboració publicoprivada resulta imprescindible per a respondre a este repte”.
La vicepresidenta ha assenyalat que l’objectiu del Consell és “disposar d’un major nombre de vivendes VPP i que no hi haja dubtes en l’accés a estes vivendes”. Per este motiu, “hem reforçat la transparència posant en marxa la pàgina web del Pla Viu, que oferix més publicitat, més informació i més transparència a tot el procés”, a més de “recuperar principis essencials com la igualtat, la publicitat i la concurrència, per a reforçar un sistema més obert i garantista que incorpora nous mecanismes de control i supervisió, com la publicació de les promocions des de la qualificació provisional o la creació d’òrgans col·legiats per al control dels visats”, ha explicat la vicepresidenta.
Increment del sòl residencial
Així mateix, la consellera de Vivenda ha assegurat que incrementar l’oferta de vivendes no és possible sense la disponibilitat de sòl. “Estem treballant amb els ajuntaments per a generar més sòl disponible i accelerar així la construcció de vivenda assequible, a través dels projectes de reconstrucció local i els plans d’interés residencial”, amb la finalitat de “transformar sòl dotacional en sòl residencial”.
D’esta manera, Camarero ha explicat que s’està treballant conjuntament amb la Conselleria de Medi Ambient per a obtindre noves bosses de sòl a través dels projectes residencials locals (PHL), els quals “permetran la construcció de prop de 120.000 noves vivendes en sòl dotacional municipal per a acabar amb l’emergència residencial en la Comunitat Valenciana”.
En paral·lel, “estem desenrotllant vivenda pública de lloguer assequible i industrialitzada, finançada per la Generalitat, i que ja compta amb prop de 100 vivendes licitades d’esta tipologia en localitats com Albal, Torrent i Utiel”, ha afirmat la titular de Vivenda.
Així mateix, la vicepresidenta també ha recalcat la seguretat jurídica, “per a previndre situacions d’ocupació il·legal i oferir més garanties als propietaris, perquè més vivendes puguen incorporar-se al mercat”.
Referent a això, Camarero s’ha referit a la modificació del Decret 180/2024 i a l’impuls del Pla integral contra l’ocupació il·legal de vivendes, que inclou la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes d’Ocupació, amb més de 100 punts d’atenció i assessorament en tota la Comunitat Valenciana; el reforç de la formació especialitzada dirigida a policies locals, advocats i personal d’atenció, impulsant la coordinació amb ajuntaments i administradors de finques; així com una nova línia específica d’ajudes, dotada amb 250.000 euros, per a secundar i assessorar propietaris afectats per l’ocupació il·legal, reforçant així la seguretat jurídica i la confiança en el mercat de la vivenda.
Accés a la vivenda
La consellera de Vivenda també s’ha referit a les mesures concretes adoptades pel Consell per a facilitar l’accés a la compra de vivendes, especialment en el cas de les persones jóvens.
Així, Camarero ha valorat “la rebaixa de l’impost de transmissions patrimonials, del 8 % al 6 % per a jóvens menors de 35 anys, que ha beneficiat prop de 26.000 declaracions de jóvens amb un estalvi mitjà de 1.482 euros per a la compra de la seua primera vivenda”; a més del reforç de la línia d’avals oferida per l’Institut Valencià de Finances (IVF), amb vora 4.000 jóvens beneficiaris d’este programa de garanties, dels quals més de 1.300 només en el primer quadrimestre de 2026. “Perquè millorar la fiscalitat i ajudar a accedir a la primera vivenda als més jóvens també és construir futur”, ha defés la vicepresidenta.
Llei de vivenda
Susana Camarero ha contraposat les mesures adoptades pel Consell per a afavorir l’accés a la vivenda amb la llei de vivenda aprovada pel Govern d’Espanya, la qual, en paraules de la vicepresidenta, “desprotegix els propietaris, reduïx la seguretat jurídica i dona suport als okupes”.
La vicepresidenta ha recriminat que esta norma “està feta d’esquena a les comunitats autònomes”, a més de “tindre un efecte pervers, amb la declaració de zones tensionades i, amb això, l’establiment del màxim als preus del lloguer”.
Camarero ha indicat que “els preus són ara un 30,7 % més cars de mitjana a Espanya i la competència per llogar una vivenda s’ha més que duplicat”. Per això, la vicepresidenta ha indicat que la norma “no resol el problema de la vivenda en la Comunitat Valenciana i inclou mesures fallides”.
En esta mateixa línia, la vicepresidenta també ha posat de manifestat el desacord de la Generalitat amb el Pla estatal de vivenda 2026-2030, “que arriba tard i sense consens” i que “trasllada el major esforç econòmic a les autonomies”. En concret, segons ha explicat, les comunitats autònomes passen de finançar del 30 % al 40 % del Pla, mentres l’Estat reduïx la seua aportació del 70 % al 60 %, per la qual cosa “la Comunitat Valenciana ha de multiplicar per més de quatre el seu esforç pressupostari mentres l’Estat a penes multiplica per dos la seua aportació”.
En última instància, la vicepresidenta ha ressaltat que “l’esforç principal continua estant a generar més vivenda, i aconseguir-ho des de la col·laboració entre institucions, amb els ajuntaments, amb el sector promotor, amb l’àmbit financer i amb tots els agents que formen part de l’ecosistema immobiliari”, ha conclòs.
La vicepresidenta ha sigut l’encarregada de clausurar el ‘II Fòrum Inmobilia. Impulsar la vivenda que la Comunitat necessita’, organitzat per Economía Digital juntament amb la Cambra de Comerç de València. Una trobada en la qual s’ha abordat la situació actual del sector immobiliari i de la vivenda en la Comunitat Valenciana, els principals reptes del mercat residencial, com la falta d’oferta de vivenda, l’atracció d’inversió i les dificultats per a desenrotllar noves promocions, i que ha comptat amb la participació de representants institucionals, empreses, promotors i agents del sector.
Camarero ha incidit en el fet que per a fer front a l’actual repte de l’accés a la vivenda “resulta imprescindible generar una major oferta que permeta equilibrar els preus, mobilitzar sòl, aconseguir agilitat en els tràmits, incrementar la col·laboració i proporcionar seguretat jurídica”.
Amb este propòsit el Consell ha posat en marxa el Pla Viu Comunitat Valenciana, mitjançant el qual es pretén impulsar la construcció de 10.000 vivendes de protecció pública durant la present legislatura. En este sentit, Camarero ha posat en relleu que “ja s’han adherit 320 municipis” al programa, al mateix temps que ha manifestat “la convicció que la col·laboració publicoprivada resulta imprescindible per a respondre a este repte”.
La vicepresidenta ha assenyalat que l’objectiu del Consell és “disposar d’un major nombre de vivendes VPP i que no hi haja dubtes en l’accés a estes vivendes”. Per este motiu, “hem reforçat la transparència posant en marxa la pàgina web del Pla Viu, que oferix més publicitat, més informació i més transparència a tot el procés”, a més de “recuperar principis essencials com la igualtat, la publicitat i la concurrència, per a reforçar un sistema més obert i garantista que incorpora nous mecanismes de control i supervisió, com la publicació de les promocions des de la qualificació provisional o la creació d’òrgans col·legiats per al control dels visats”, ha explicat la vicepresidenta.
Increment del sòl residencial
Així mateix, la consellera de Vivenda ha assegurat que incrementar l’oferta de vivendes no és possible sense la disponibilitat de sòl. “Estem treballant amb els ajuntaments per a generar més sòl disponible i accelerar així la construcció de vivenda assequible, a través dels projectes de reconstrucció local i els plans d’interés residencial”, amb la finalitat de “transformar sòl dotacional en sòl residencial”.
D’esta manera, Camarero ha explicat que s’està treballant conjuntament amb la Conselleria de Medi Ambient per a obtindre noves bosses de sòl a través dels projectes residencials locals (PHL), els quals “permetran la construcció de prop de 120.000 noves vivendes en sòl dotacional municipal per a acabar amb l’emergència residencial en la Comunitat Valenciana”.
En paral·lel, “estem desenrotllant vivenda pública de lloguer assequible i industrialitzada, finançada per la Generalitat, i que ja compta amb prop de 100 vivendes licitades d’esta tipologia en localitats com Albal, Torrent i Utiel”, ha afirmat la titular de Vivenda.
Així mateix, la vicepresidenta també ha recalcat la seguretat jurídica, “per a previndre situacions d’ocupació il·legal i oferir més garanties als propietaris, perquè més vivendes puguen incorporar-se al mercat”.
Referent a això, Camarero s’ha referit a la modificació del Decret 180/2024 i a l’impuls del Pla integral contra l’ocupació il·legal de vivendes, que inclou la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes d’Ocupació, amb més de 100 punts d’atenció i assessorament en tota la Comunitat Valenciana; el reforç de la formació especialitzada dirigida a policies locals, advocats i personal d’atenció, impulsant la coordinació amb ajuntaments i administradors de finques; així com una nova línia específica d’ajudes, dotada amb 250.000 euros, per a secundar i assessorar propietaris afectats per l’ocupació il·legal, reforçant així la seguretat jurídica i la confiança en el mercat de la vivenda.
Accés a la vivenda
La consellera de Vivenda també s’ha referit a les mesures concretes adoptades pel Consell per a facilitar l’accés a la compra de vivendes, especialment en el cas de les persones jóvens.
Així, Camarero ha valorat “la rebaixa de l’impost de transmissions patrimonials, del 8 % al 6 % per a jóvens menors de 35 anys, que ha beneficiat prop de 26.000 declaracions de jóvens amb un estalvi mitjà de 1.482 euros per a la compra de la seua primera vivenda”; a més del reforç de la línia d’avals oferida per l’Institut Valencià de Finances (IVF), amb vora 4.000 jóvens beneficiaris d’este programa de garanties, dels quals més de 1.300 només en el primer quadrimestre de 2026. “Perquè millorar la fiscalitat i ajudar a accedir a la primera vivenda als més jóvens també és construir futur”, ha defés la vicepresidenta.
Llei de vivenda
Susana Camarero ha contraposat les mesures adoptades pel Consell per a afavorir l’accés a la vivenda amb la llei de vivenda aprovada pel Govern d’Espanya, la qual, en paraules de la vicepresidenta, “desprotegix els propietaris, reduïx la seguretat jurídica i dona suport als okupes”.
La vicepresidenta ha recriminat que esta norma “està feta d’esquena a les comunitats autònomes”, a més de “tindre un efecte pervers, amb la declaració de zones tensionades i, amb això, l’establiment del màxim als preus del lloguer”.
Camarero ha indicat que “els preus són ara un 30,7 % més cars de mitjana a Espanya i la competència per llogar una vivenda s’ha més que duplicat”. Per això, la vicepresidenta ha indicat que la norma “no resol el problema de la vivenda en la Comunitat Valenciana i inclou mesures fallides”.
En esta mateixa línia, la vicepresidenta també ha posat de manifestat el desacord de la Generalitat amb el Pla estatal de vivenda 2026-2030, “que arriba tard i sense consens” i que “trasllada el major esforç econòmic a les autonomies”. En concret, segons ha explicat, les comunitats autònomes passen de finançar del 30 % al 40 % del Pla, mentres l’Estat reduïx la seua aportació del 70 % al 60 %, per la qual cosa “la Comunitat Valenciana ha de multiplicar per més de quatre el seu esforç pressupostari mentres l’Estat a penes multiplica per dos la seua aportació”.
En última instància, la vicepresidenta ha ressaltat que “l’esforç principal continua estant a generar més vivenda, i aconseguir-ho des de la col·laboració entre institucions, amb els ajuntaments, amb el sector promotor, amb l’àmbit financer i amb tots els agents que formen part de l’ecosistema immobiliari”, ha conclòs.