-La titular de Vivenda analitza les iniciatives de la Generalitat per a “mobilitzar sòl, simplificar tràmits i reforçar els controls en l’adjudicació de VPP” davant del Govern d’Espanya que “dona l’esquena a les autonomies i està instaurat en la imposició
La vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha presentat la nova línia d’ajudes a la rehabilitació de vivendes buides per a la seua posterior posada en règim de lloguer durant un període mínim de dos anys, amb l’objectiu “d’ajudar els propietaris a condicionar-la per a posar-la en el mercat de lloguer i incrementar així el nombre de recursos residencials a la disposició de la ciutadania”.
Camarero ha donat a conéixer els detalls d’esta iniciativa inclosa en els pressupostos de la Generalitat per a 2026 durant la seua participació en el ‘Foro vivienda Comunitat Valenciana. Reptes i oportunitats per a una política de vivenda eficaç’ organitzat per EsDiario, a on s’han abordat els principals desafiaments i les línies d’actuació en matèria de vivenda.
Així, la titular de Vivenda ha ressaltat que esta nova línia d’ajudes, que compta amb una dotació pressupostària de 3,6 milions d’euros, reforça l’aposta del Consell per “incrementar l’oferta i accelerar l’accés a la vivenda en la Comunitat Valenciana” i que s’unixen a programes com el Pla Viu, que ja té 320 municipis adherits i l’impuls de 4.800 vivendes de protecció pública, que arriben a les 6.000 unitats incloent la promoció privada activada. I tot això, ha destacat la vicepresidenta, “en un context extraordinàriament advers després d’anys de paràlisis, amb una situació d’infrafinançament autonòmic crònic i amb un mercat de la construcció amb els costos disparats”.
Durant la seua intervenció, Camarero ha contraposat la política de vivenda duta a terme per la Generalitat que “està permetent mobilitzar sòl, agilitzar els tràmits i reforçar els processos d’adjudicació de VPP”, amb les iniciatives del Govern d’Espanya, que “fa anys que anuncia plans de vivenda que no es materialitzen, envaïx les competències autonòmiques i aposta per mesures populistes i ineficaces, com el màxim de preus de la vivenda, que lluny de solucionar el problema, l’agreuja reduint l’oferta i augmentant els preus, com s’ha demostrat en ciutats a on s’ha aplicat com Barcelona”.
En este sentit, la vicepresidenta ha lamentat que el nou Pla estatal de vivenda “arriba tard, sense consens i traslladant el major esforç econòmic a les autonomies, que passen de finançar del 30 % al 40 % del pla, amb la qual cosa la Comunitat Valenciana multiplica per quatre la inversió; mentres l’Estat reduïx la seua aportació del 70 % al 60 %”, i ha insistit que “això no és cogobernança ni lleialtat institucional, ja que no es pot dissenyar la política de vivenda amb imposició ideològica i d’esquena als qui tenen les competències i gestionen diàriament les ajudes i promocions de vivenda”.
Així mateix, Camarero s’ha referit al procés de simplificació administrativa dut a terme pel Consell i que, segons ha detallat, ha permés “desbloquejar més de 8.500 expedients d’autorització administrativa prèvia”, els quals afecten directament indústries i vivendes.
Accés efectiu a la vivenda
Susana Camarero ha posat èmfasi en la modificació del decret 180/2024, pel qual s’aprova el règim jurídic de les vivendes de protecció pública de la Comunitat Valenciana, mitjançant el qual “s’han recuperat els principis d’igualtat, objectivitat i concurrència per a les adjudicacions de VPP que l’anterior Govern del Botànic havia eliminat en el seu decret i que arreplega l’obligatorietat dels notaris de comprovar el visat del comprador”. Una modificació normativa que ha repercutit en “una major mobilització del sector per a la construcció de vivenda assequible, aconseguint triplicar el nombre de vivendes activades per part de promotors privades des de l’aprovació del decret”.
En paral·lel, la vicepresidenta ha anunciat esta setmana que la Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat per a 2026 reforça els mecanismes de control en l’adjudicació i l’accés a les VPP i introduïx que en promocions desenrotllades sobre sòl públic mitjançant col·laboració publicoprivada es podrà valorar l’arrelament o vinculació continuada amb el municipi, la qual cosa suposa “arreplegar una reivindicació de veïns i alcaldes”.
De la mateixa manera, la vicepresidenta ha destacat l’aposta del Consell per la vivenda industrialitzada, amb la qual cosa ja s’han licitat prop de 100 vivendes d’esta tipologia prioritzant els municipis afectats per la dana, al mateix temps que ha incidit en “la creació d’un clúster de construcció industrialitzada en la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de convertir este sector en un motor d’innovació, sostenibilitat i competitivitat, que permeta situar la nostra autonomia com a hub industrial de vivenda a Espanya”.
En última instància, Camarero ha realçat les mesures encaminades a facilitar oportunitats reals d’emancipació i accés a la primera vivenda, especialment per part dels jóvens; les ajudes al lloguer i compra, de les quals només en 2025 es van beneficiar prop de 18.000 famílies; l’increment dels recursos que enguany destina la Generalitat a polítiques de vivenda, amb un creixement del 15 % respecte a 2025 fins a arribar als 350 milions d’euros; així com l’impuls del Pla integral contra l’ocupació il·legal de vivendes, el qual “està contribuint a reforçar la seguretat jurídica i la confiança en el mercat, protegir els propietaris i dotar de recursos davant de l’ocupació de vivendes”, ha conclòs la vicepresidenta.
Avançar de la mà del sector
El fòrum també ha comptat amb la participació d’experts i professionals del sector. En este sentit, la presidenta de l’Associació d’Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval), Nora García, ha lamentat que fins ara “s’haja legislat d’esquena al sector, quan som part de la solució”, i ha valorat que s’hagen posat en marxa els avals per a jóvens, atés que ha sigut “una reivindicació dels agents immobiliaris des de 2018, que mai va ser atesa i que hauria permés l’accés a la vivenda a molts més jóvens, com està succeint ara”.
Des de la Federació d’Obres Públiques d’Alacant (Fopa), Javier Gisbert ha advocat per “reduir l’IVA que s’aplica a la compra de vivenda protegida i apostar per un tipus reduït o superreduït. No s’hauria de pagar el mateix per l’adquisició d’en una vivenda de luxe que per una vivenda de protecció pública”, ha subratllat. En la mateixa línia s’ha pronunciat Vicente Llácer, de l’Associació d’Empreses Promotores de València (Aprova), qui ha advocat per “grans solucions per a problemes complexos, que permeten ampliar l’oferta de vivenda”.
Per part seua, el director de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València, Fernando Cos-Gayón, s’ha manifestat contrari a posar un màxim als preus del lloguer “perquè lluny de solucionar el problema, l’agreuja reduint l’oferta existent i augmentant el preu dels que es troben en el rang més baix”. Així mateix, l’arquitecte i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPV (ETSAV), José Durán, ha incidit en la necessitat d’adaptar la construcció de vivendes a les noves necessitats de la societat, per la qual cosa ha assenyalat la idoneïtat “d’adaptar la normativa a la nostra realitat actual”.
Finalment, des de la firma Anro-Guerola, Pepe Guerola ha destacat “el valor de la industrialització per a aconseguir solucions de qualitat i reduir significativament els terminis de construcció de vivendes i la seua posada a la disposició de la ciutadania”.
Camarero ha donat a conéixer els detalls d’esta iniciativa inclosa en els pressupostos de la Generalitat per a 2026 durant la seua participació en el ‘Foro vivienda Comunitat Valenciana. Reptes i oportunitats per a una política de vivenda eficaç’ organitzat per EsDiario, a on s’han abordat els principals desafiaments i les línies d’actuació en matèria de vivenda.
Així, la titular de Vivenda ha ressaltat que esta nova línia d’ajudes, que compta amb una dotació pressupostària de 3,6 milions d’euros, reforça l’aposta del Consell per “incrementar l’oferta i accelerar l’accés a la vivenda en la Comunitat Valenciana” i que s’unixen a programes com el Pla Viu, que ja té 320 municipis adherits i l’impuls de 4.800 vivendes de protecció pública, que arriben a les 6.000 unitats incloent la promoció privada activada. I tot això, ha destacat la vicepresidenta, “en un context extraordinàriament advers després d’anys de paràlisis, amb una situació d’infrafinançament autonòmic crònic i amb un mercat de la construcció amb els costos disparats”.
Durant la seua intervenció, Camarero ha contraposat la política de vivenda duta a terme per la Generalitat que “està permetent mobilitzar sòl, agilitzar els tràmits i reforçar els processos d’adjudicació de VPP”, amb les iniciatives del Govern d’Espanya, que “fa anys que anuncia plans de vivenda que no es materialitzen, envaïx les competències autonòmiques i aposta per mesures populistes i ineficaces, com el màxim de preus de la vivenda, que lluny de solucionar el problema, l’agreuja reduint l’oferta i augmentant els preus, com s’ha demostrat en ciutats a on s’ha aplicat com Barcelona”.
En este sentit, la vicepresidenta ha lamentat que el nou Pla estatal de vivenda “arriba tard, sense consens i traslladant el major esforç econòmic a les autonomies, que passen de finançar del 30 % al 40 % del pla, amb la qual cosa la Comunitat Valenciana multiplica per quatre la inversió; mentres l’Estat reduïx la seua aportació del 70 % al 60 %”, i ha insistit que “això no és cogobernança ni lleialtat institucional, ja que no es pot dissenyar la política de vivenda amb imposició ideològica i d’esquena als qui tenen les competències i gestionen diàriament les ajudes i promocions de vivenda”.
Així mateix, Camarero s’ha referit al procés de simplificació administrativa dut a terme pel Consell i que, segons ha detallat, ha permés “desbloquejar més de 8.500 expedients d’autorització administrativa prèvia”, els quals afecten directament indústries i vivendes.
Accés efectiu a la vivenda
Susana Camarero ha posat èmfasi en la modificació del decret 180/2024, pel qual s’aprova el règim jurídic de les vivendes de protecció pública de la Comunitat Valenciana, mitjançant el qual “s’han recuperat els principis d’igualtat, objectivitat i concurrència per a les adjudicacions de VPP que l’anterior Govern del Botànic havia eliminat en el seu decret i que arreplega l’obligatorietat dels notaris de comprovar el visat del comprador”. Una modificació normativa que ha repercutit en “una major mobilització del sector per a la construcció de vivenda assequible, aconseguint triplicar el nombre de vivendes activades per part de promotors privades des de l’aprovació del decret”.
En paral·lel, la vicepresidenta ha anunciat esta setmana que la Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat per a 2026 reforça els mecanismes de control en l’adjudicació i l’accés a les VPP i introduïx que en promocions desenrotllades sobre sòl públic mitjançant col·laboració publicoprivada es podrà valorar l’arrelament o vinculació continuada amb el municipi, la qual cosa suposa “arreplegar una reivindicació de veïns i alcaldes”.
De la mateixa manera, la vicepresidenta ha destacat l’aposta del Consell per la vivenda industrialitzada, amb la qual cosa ja s’han licitat prop de 100 vivendes d’esta tipologia prioritzant els municipis afectats per la dana, al mateix temps que ha incidit en “la creació d’un clúster de construcció industrialitzada en la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de convertir este sector en un motor d’innovació, sostenibilitat i competitivitat, que permeta situar la nostra autonomia com a hub industrial de vivenda a Espanya”.
En última instància, Camarero ha realçat les mesures encaminades a facilitar oportunitats reals d’emancipació i accés a la primera vivenda, especialment per part dels jóvens; les ajudes al lloguer i compra, de les quals només en 2025 es van beneficiar prop de 18.000 famílies; l’increment dels recursos que enguany destina la Generalitat a polítiques de vivenda, amb un creixement del 15 % respecte a 2025 fins a arribar als 350 milions d’euros; així com l’impuls del Pla integral contra l’ocupació il·legal de vivendes, el qual “està contribuint a reforçar la seguretat jurídica i la confiança en el mercat, protegir els propietaris i dotar de recursos davant de l’ocupació de vivendes”, ha conclòs la vicepresidenta.
Avançar de la mà del sector
El fòrum també ha comptat amb la participació d’experts i professionals del sector. En este sentit, la presidenta de l’Associació d’Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval), Nora García, ha lamentat que fins ara “s’haja legislat d’esquena al sector, quan som part de la solució”, i ha valorat que s’hagen posat en marxa els avals per a jóvens, atés que ha sigut “una reivindicació dels agents immobiliaris des de 2018, que mai va ser atesa i que hauria permés l’accés a la vivenda a molts més jóvens, com està succeint ara”.
Des de la Federació d’Obres Públiques d’Alacant (Fopa), Javier Gisbert ha advocat per “reduir l’IVA que s’aplica a la compra de vivenda protegida i apostar per un tipus reduït o superreduït. No s’hauria de pagar el mateix per l’adquisició d’en una vivenda de luxe que per una vivenda de protecció pública”, ha subratllat. En la mateixa línia s’ha pronunciat Vicente Llácer, de l’Associació d’Empreses Promotores de València (Aprova), qui ha advocat per “grans solucions per a problemes complexos, que permeten ampliar l’oferta de vivenda”.
Per part seua, el director de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València, Fernando Cos-Gayón, s’ha manifestat contrari a posar un màxim als preus del lloguer “perquè lluny de solucionar el problema, l’agreuja reduint l’oferta existent i augmentant el preu dels que es troben en el rang més baix”. Així mateix, l’arquitecte i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPV (ETSAV), José Durán, ha incidit en la necessitat d’adaptar la construcció de vivendes a les noves necessitats de la societat, per la qual cosa ha assenyalat la idoneïtat “d’adaptar la normativa a la nostra realitat actual”.
Finalment, des de la firma Anro-Guerola, Pepe Guerola ha destacat “el valor de la industrialització per a aconseguir solucions de qualitat i reduir significativament els terminis de construcció de vivendes i la seua posada a la disposició de la ciutadania”.